Baixa polar. Imatge captada pel satèl·lit Himawari-8 a la costa nord-oest d'Hokkaido, Japó, el 15 de febrer de 2016. La baixa va produir vents sostinguts de 45 nusos i registrà una pressió, a la zona central de 990 hPa. Va tocar terra sobre Rumoi (Hokkaido) i es va debilitar ràpidament, dissipant-se sobre el mar d'Okhotsk el 16 de febrer.
Una baixa polar és un cicló marítim de mesoescala que produeix vents amb força de temporal. Es forma dins d'una massa d'aire fred en latituds superiors. Generalment, les baixes polars abasten diàmetres entre 400 i 800 km (inferiors a 1.000 km), encara que poden ser més reduïdes. El seu estudi interessa per les condicions de temps violent que produeixen. Les baixes polars, normalment, només es formen sobre el mar i durant l'estació freda de l'any (desembre-maig a l'hemisferi nord). La convecció i la inestabilitat baroclínica[1] influeixen en la seva formació i també els accidents geogràfics locals.[2] Les baixes polars són ciclons marítims intensos amb una vida de 6 a 36 hores. Són fenòmens d'extensió horitzontal que en general es desenvolupen a la rereguarda del cicló.[3]
Les baixes polars tenen efectes importants i tenen un paper important en el sistema climàtic. Els forts fluxos de calor sensible i latent de la superfície de l'oceà que hi són associats, poden actuar a llarg termini alterant la circulació termohalina.[4]